PLURILINGÜISMO EN LA ESCUELA
En la actualidad todas las indicaciones de las instituciones educativas a nivel supranacional, nacional o del departamento de educación van dirigidas a implementar un modelo plurilingüe en la escuela (ver, por ejemplo, la página del Consejo de Europa: https://www.coe.int/en/web/language-policy/home o Departamento de Enseñanza (2018) El Modelo lingüístico del sistema educativo de Cataluña: el aprendizaje y el uso de las lenguas en un contexto educativo multilingüe y multicultural http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/monografies/model-linguistic/ de las lenguas en un contexto educativo multilingüe y multicultural).
No obstante, al contexto escolar todavía predomina la idea de que las lenguas se tienen que enseñar de forma separada, entendiendo el multilingüismo o el plurilingüismo o como una suma de monolingüismos (Heller, 1999). Desde esta perspectiva se entendería que una persona plurilingüe sería aquella capaz de utilizar diferentes lenguas en diferentes circunstancias (Nussbaum, 2014: 1), pero, en cambio, el que describíamos como plurilingüismo citando el Consejo de Europa (2002) (ver apartado: Qué es el plurilingüismo?) es algo muy diferente que esta separación de lenguas no es capaz ni de recoger ni de aprovechar.
El consejo de Europa remarca que “la finalidad de la educación lingüística se modifica profundamente. Ya no se trata de conseguir el dominio de una o dos, o incluso tres lenguas, tomadas aisladamente, con un hablante nativo ideal como modelo definitivo, sino que la finalidad es desarrollar un repertorio lingüístico en que tengan cabida todas las habilidades lingüísticas.
Esto implica, evidentemente, que las lenguas ofrecidas en las instituciones educativas tendrían que estar diversificadas, y a los estudiantes se los tendría que dar la oportunidad de desarrollar una competencia plurilingüe” (Consejo de Europa, 2002:22). Pero, ¿cómo se pueden crear las condiciones adecuadas en la escuela para apoyar el desarrollo de competencias plurilingües?
“Desde esta perspectiva, la finalidad de la educación en una lengua queda profundamente modificada. Ya no se contempla como el simple logro del «dominio» de una o dos –o incluso tres lenguas– cada una considerada de forma aislada, con el «hablante nativo ideal» como modelo fundamental. Por el contrario, el objetivo es el desarrollo de un repertorio lingüístico en el que tengan lugar todas las capacidades lingüísticas. Esto supone, naturalmente, que las lenguas que se ofrecen en las instituciones educativas tienen que diversificarse y que a los alumnos debe dárseles la posibilidad de desarrollar una competencia plurilingüe.” (Consejo de Europa, 2002:5)
PLURILINGÜISME A L'ESCOLA
En l’actualitat totes les indicacions de les institucions educatives a nivell supranacional, nacional o del departament d’educació van dirigides a implementar un model plurilingüe a l’escola (vegeu, per exemple, la pàgina del Consell d’Europa: https://www.coe.int/en/web/language-policy/home o Departament d’Ensenyament (2018) El Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya : l’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/monografies/model-linguistic/ de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural.)
No obstant, al context escolar encara predomina la idea de què les llengües s’han d’ensenyar de forma separada, entenent el multilingüisme o el plurilingüisme o com una suma de monolingüismes (Heller, 1999). Des d’aquesta perspectiva s’entendria que una persona plurilingüe seria aquella capaç d’utilitzar diferents llengües en diferents circumstàncies (Nussbaum, 2014: 1), però, en canvi, el que descrivíem com plurilingüisme citant el Consell d’Europa (2002) (vegeu apartat: Què és el plurilingüisme?) és quelcom ben diferent que aquesta separació de llengües no és capaç ni de recollir ni d’aprofitar.
El consell d’Europa remarca que “la finalitat de l’educació lingüística es modifica profundament. Ja no es tracta d’aconseguir el domini d’una o dues, o fins i tot tres llengües, preses aïlladament, amb un parlant nadiu ideal com a model definitiu, sinó que la finalitat és desenvolupar un repertori lingüístic en què tinguin cabuda totes les habilitats lingüístiques.
Això implica, evidentment, que les llengües ofertes en les institucions educatives haurien d’estar diversificades, i als estudiants se’ls hauria de donar l’oportunitat de desenvolupar una competència plurilingüe” (Consell d’Europa, 2002:22) Però, com es poden crear les condicions adequades a l’escola per recolzar el desenvolupament de competències plurilingües?
“Des d'aquesta perspectiva, la finalitat de l'educació en una llengua queda profundament modificada. Ja no es contempla com el simple assoliment del «domini» d'una o dos –o fins i tot #tres llengües– cadascuna considerada de forma aïllada, amb el «parlant natiu ideal» com a model fonamental. Per contra, l'objectiu és el desenvolupament d'un repertori lingüístic en el qual tinguin lloc totes les capacitats lingüístiques. Això suposa, naturalment, que les llengües que s'ofereixen en les institucions educatives han de diversificar-se i que als alumnes ha de donar-se'ls la possibilitat de desenvolupar una competència plurilingüe.” (Consell d'Europa, 2002:5)
Anyone involved in Education understands the benefits of being able to speak and use more than one language, an asset that is becoming increasingly useful in our connected world. Many children and young people in our schools know more than one language, because they have grown up in a household where one or more heritage languages are routinely used, whether they are British born or they recently arrived from another country. At the latest count of the percentage of such children learning English as an additional language in primary schools is over 21 per cent and nearly 17 per cent in secondary schools. In Hampshire, a relatively leafy local authority the latest figures show than around 125 languages were represented amongst pupils attending local schools. In other areas, these numbers are often substantially larger.
Most schools know how important it is for pupils and their families stay in touch with their heritage languages. They understand that language is inherently bound up with culture and nurturing a sense of identity. For this reason, practitioners correctly advice parents to continue to speak and use their first language outside of school. Schools that enrich their learning environments with multilingual signage and resource bilingual books will send a clear message to families about the importance of maintaining first and other languages. The young interpreter scheme is great way for schools to build upon the language proficiencies of their learners to provide peer support to new arrivals.
What is perhaps less well understood is the role that first language can play in a pupil’s wider education both at school and in the home. So, how can schools capitalize on the multilingual nature of their EAL population and use the pupils’ knowledge of their own first language as a tool for teaching and learning? Within the classroom enabling children who are relatively new to English to clarify ideas and rehearse contributions in a shared first language is a well-established practice. Teachers should become confident in the use of translation tools to convey new meanings as these tools are becoming extremely accurate and powerful when used correctly. Because learning a new language is tiring it makes sense to allow children to use their first language together during breaks and lunchtime if they want to. Similarly, parents will be best placed to help their child’s home learning in the strongest heritage languages. Pupils with stronger literacy in first language than English should be encouraged to pre-read curriculum-based resources using translated materials both published and freely available via the internet. Subject based staff can also usefully provide list of bilingual keywords for upcoming topics. Bilingual dictionaries particularly digital versions will also be useful when pupils are trained on how to use them effectively. When interacting with printed material and producing text in exercise books, it is helpful to let pupils annotate and take notes in their first language if it helps them. For those who cannot write in English or have limited proficiency, it is a well-established good practice to encourage writing in first language. This could be first language only or a combination of first language and English. Try to discuss with the child what has been written and it can also be useful when possible to get an adult such as a parent to translate what has been written. However, this is not essential. Remember, the purpose of education for EAL (English as an additional language) learners is not just to learn English as children have an entitlement to learn all aspects of the curriculum just like their peers.
Qualsevol persona del món de l’educació entén els beneficis de poder parlar i utilitzar més d’una llengua, un coneixement que s’està tornant cada vegada més útil en el nostre món interconnectat. Molts infants i joves de les nostres escoles saben més d’una llengua, perquè han crescut en una llar en la qual s’utilitzen habitualment una o més llengües familiars, tant si han nascut al Regne Unit com si acaben d’arribar d’un altre país. Segons l’últim recompte, el percentatge d’aquests infants que aprenen anglès com a llengua addicional a les escoles de primària és superior al 21% i de gairebé el 17% a les escoles de secundària. A Hampshire, una zona local relativament rural, les últimes xifres mostren que al voltant de 125 idiomes estaven representats entre l’alumnat que assistia a les escoles locals. En altres zones, aquestes xifres solen ser substancialment majors.
La majoria de les escoles saben com és d’important que l’alumnat i les seves famílies es mantinguin en contacte amb les seves llengües d’origen. Entenen que la llengua està intrínsecament lligat a la cultura i a la formació d’un sentit d’identitat. Per aquesta raó, els professionals aconsellen correctament als pares i a les mares que continuïn parlant i utilitzant la seva llengua primera fora de l’escola. Les escoles que enriqueixen els seus entorns d’aprenentatge amb senyalització multilingüe i ofereixen llibres bilingües enviaran un missatge clar a les famílies sobre la importància de mantenir llengües primeres i d’altres llengües. El pla de joves intèrprets és una excel·lent manera de que les escoles es basin en les competències lingüístiques del seu alumnat per a oferir un suport als nouvinguts i nouvingudes que surt dels seus companys i companyes.
El que tal vegada no s’entén tan bé és el paper que la llengua primera pot exercir en l’educació més àmplia de l’ alumnat tant a l’escola com a la llar. Llavors, com poden les escoles capitalitzar la naturalesa multilingüe de la seva població de EAL (anglès com a llengua addicional) i utilitzar el coneixement de l’alumnat de la seva pròpia llengua primera com una eina per a l’ensenyament i l’aprenentatge? Dins de l’aula, permetre als infants que són relativament nous a l’anglès aclarir idees i assajar contribucions en una llengua primera compartida és una pràctica ben establerta. Els mestres han d’adquirir confiança en l’ús de les eines de traducció per a transmetre nous significats, ja que aquestes eines s’estan tornant extremadament precises i poderoses quan s’usen correctament. Com aprendre un nou llengua és esgotador, té sentit permetre que els infants utilitzin la seva primera llengua junts durant els descansos i l’hora de l’esmorzar si així ho desitgen. De la mateixa manera, els pares seran els més indicats per a ajudar els seus fills a aprendre a casa utilitzant la llengua que dominen més. S’hauria d’animar a l’alumnat amb un nivell d’alfabetització més alt en la seva llengua primera que en l’anglès al fet que llegeixi prèviament material del currículum escolar utilitzant materials traduïts que han estat publicats i són disponibles gratuïtament a través d’Internet. També pot ser molt útil que el professorat de les diferents matèries proporcioni una llista de paraules clau bilingües per als temes que ha de presentar en les properes sessions. Els diccionaris bilingües, en particular les versions digitals, també seran útils quan l’alumnat rebi formació sobre com utilitzar-los eficaçment. Quan s’interactua amb material imprès i es fan textos en llibres d’exercicis, és útil deixar que l’ alumnat facin anotacions i prenguin notes en la seva llengua primera si això els ajuda. Per als qui no poden escriure en anglès o tenen un domini limitat, és una bona pràctica ben establerta fomentar l’escriptura en la llengua primera. Això podria ser en la seva llengua primera solament o combinant llengua primera i anglès. Tracti de discutir amb l’infant el que s’ha escrit i també pot ser útil, quan sigui possible, aconseguir que un adult com un dels pares tradueixi el que s’ha escrit. Tanmateix, això no és essencial. Recordi, el propòsit de l’educació per l’alumnat de EAL (anglès com a llengua addicional) no és només aprendre anglès, ja que els infants i joves tenen dret a aprendre tots els aspectes del currículum escolar igual que els seus companys i companyes.