Cuando se habla de la incorporación de la inmigración a un nuevo territorio, a menudo se presenta su diversidad lingüística como una amenaza para la expresión lingüística del lugar. Sin embargo, lo que está demostrado es que lo que ocurre es justamente lo contrario de lo temido, las lenguas familiares no desplazan las lenguas de recepción y son las lenguas familiares las que se acaban abandonando en la tercera generación. Así mismo, se entendía que la asimilación lingüística era la única vía de los nuevos y nuevas hablantes para poderse integrar socioeconómicamente. Pero, ¿realmente la integración lingüística comporta integración socioeconómica? ¿Es la integración lingüística la manera en que los migrantes pueden participar significativamente en la sociedad de recepción?
Pensemos por ejemplo en la población esclavizada llevada de áfrica a las Américas: “Although the US African American population has shifted completely to English, they have continued to be subjected to discrimination.” (García, 2017:14)
La idea de que un territorio una lengua o idea de que lenguas minorizadas tienen que combatir por su espacio, en el fondo son perspectivas que enfatizan la oposición entre lenguas. Los enfoques que la sociolingüística o la antropología lingüística introducen en las últimas décadas proporcionan herramientas para abordar el tema de la diversidad lingüística de forma mucho más inclusiva.
¿QUÉ SE ESCUCHA EN LA CALLE? ¿QUÉ ESCUCHAN LAS PERSONAS DE CONTEXTOS CULTURALES DIVERSOS SOBRE SUS PRÁCTICAS COMUNICATIVAS?
"No se integran, no aprenden la lengua"
"¿Cuántos años llevas aquí? ¿Y todavía no hablas la lengua de aquí?
"Los padres deben ayudar a sus hijos hablando la lengua de la escuela con ellos"
"La escuela no puede incorporar todas las lenguas de los inmigrantes, son demasiadas"
"Estos niños pasan demasiado tiempo en la escuela china/mezquita...Tendrían que aprovechar ese tiempo para aprender la lengua de aquí"
SUPUESTOS INFERIDOS DE LOS DISCURSOS QUE CONECTAN LA FALTA DE COMPETENCIA LINGÜÍSTICA EN LA LENGUA DE RECEPCIÓN CON LAS TENSIONES EN LA COMUNIDAD
- La identidad nacional es uniforme: La identidad nacional corresponde a una lengua (enfoque monolingüe de las comunidades = enfoque monolingüe en la escuela).
- No hablar "la lengua" del país de recepción es una elección personal de la persona migrante, que por lo tanto está eligiendo no intetrarse (responsabilidad en la persona recién llegada)
- Para convertirse en ciudadano en pleno derecho del país de recepción, la gente tiene que "fundirse en una sola comunidad, que es la comunidad nacional" (enfoque asimilacionista)
- La falta de cohesión en la sociedad de recepción es responsabilidad de las personas migrantes (enfoque asimilacionista)
-Suposición frecuente en la opinión pública: "Aquellos que se quieren 'integrar' aprenden la lengua del país/territorio de recepción" -> Lengua en el centro
- La ideología monolingüe de legitimación de lenguas no permite analizar la complejidad de los procesos lingüísticos en el contexto de la globalización y presiona a los hablantes hacia lealtades monolingües (Woolard, 2008)
ELS FANTASMES DEL PLURILINGÜISME
Quan es parla de la incorporació de la immigració a un nou territori, sovint es presenta la seva diversitat lingüística com una amenaça per a l'expressió lingüística del lloc. No obstant això, el que està demostrat és que el que ocorre és justament el contrari del temut, les llengües familiars no desplacen les llengües de recepció i són les llengües familiars les que s'acaben abandonant en la tercera generació.
Així mateix, s'entenia que l'assimilació lingüística era l'única via dels nous i noves parlants per a poder-se integrar socioeconòmicament. Però, realment la integració lingüística comporta integració socioeconòmica? És la integració lingüística la manera en què els migrants poden participar significativament en la societat de recepció?
Pensem per exemple en la població esclavitzada portada d'Àfrica a les Amèriques: “Although the US African American population has shifted completely to English, they have continued to be subjected to discrimination.” (García, 2017:14)
La idea que un territori una llengua o idea que llengües minoritzades han de combatre pel seu espai, en el fons són perspectives que emfatitzen l'oposició entre llengües. Els enfocaments que la sociolingüística o l'antropologia lingüística introdueixen en les últimes dècades proporcionen eines per a abordar el tema de la diversitat lingüística de forma molt més inclusiva.
QUÈ S'ESCOLTA AL CARRER? QUÈ ESCOLTEN LES PERSONES DE CONTEXTOS CULTURALS DIVERSOS SOBRE LES SEVES PRÀCTIQUES COMUNICATIVES?
"No s'integren, no aprenen la llengua"
"Quants anys portes aquí? I encara no parles la llengua d'aquí?"
"Els pares han d'ajudar els seus fills parlant la llengua de l'escola amb ells"
"L'escola no pot incorporar totes les llengües dels immigrants, són masses"
"Aquests nens passen massa temps a l'escola xinesa/mesquita...Haurien d'aprofitar aquest temps per apendre més la llengua d'aquí"
SUPÒSITS INFERITS DELS DISCURSOS QUE CONNECTEN LA MANCA DE COMPETÉNCIA LINGÜÍSTICA EN LA LLENGUA DE RECEPCIÓ AMB LA TENSIÓ DE LA COMUNITAT
- La identitat nacional és uniforme: La identitat nacional correspon a un idioma (enfocament monolingüe de les comunitats = enfocament monolingüe a l'escola).
- No parlar "la llengua" del país de recepció és una elecció personal de la persona migrant, que conseqüentment està escollint no integrar-se (responsabilitat en la persona nouvinguda)
- Per a connvertir-se en un ciutadà ple del país de la recepció, la gent ha de "fondre's en una sola comunitat, que és la comunitat nacional" (enfocament asimilacionista)
- La manca de cohesió en la societat de recepció és responsabilitat de les persones migrants (enfocament asimilacionista)
-Suposició freqüent en l'opinió pública: "Aquells que es volen 'integrar' aprenen la llengua del país/territori de recepció" -> Llengua en el centre
- La ideologia monolingüe de legitimació de llengües no permet analitzar la complexitat dels processos lingüístics en el context de la globalització i pressiona als parlants cap a lleialtats monolingües (Woolard, 2008)
